Primera derrota de la temporada en Granollers, tras un duro partido en el que luchamos por la victoria de principio a fin.

Una primera parte en la que predominaron las perdidas de balón con lo que el equipo contrario se benefició de los contraataques y lanzamientos fallados. Nos fuimos al descanso 10-19.

Segunda parte hubo cambio de actitud con Ana en el centro y Laia acertada en la porteria, empezamos a recortar en el marcador y a defender, realizando hasta contraataques organizados en el minuto 50 aún estábamos a 21-25 . Cabe destacar el trabajo en el pivote de Anna Villalva y que casi todas las jugadoras marcaron goles.

Final feliz del partido 29-27. Buen trabajo habéis demostrado que cuando queréis podéis.

Clikeu aquí per veure les fotos del partit.

https://goo.gl/photos/eT1eSjYcGyBGjdbJA

Tercer partit de la Temporada de retorn a Primera Catalana. Visita al difícil camp de l’Handbol Sant Quirze, un equip ple de jugadors joves, amb una proposta de joc descarada, ràpids i intensos, amb bones individualitats…. una proposta similar a la dels nostres Espartans. Camp difícil per tractar d’aconseguir la primera victòria de la Temporada i en la nova categoria.

I el partit comença com sempre, intens, ràpid, amb concentració….. el Sant Quirze juga de forma similar als nostres però sense encert de cara a la porteria. Les defenses s’imposen als atacs i els nostres demostren de nou una experiència impròpia de la seva edat. Lleugers avantatges en el marcador de 1-2 gols ens fan pensar que el partit està controlat.

Però ben lluny de la realitat, les diferencies parcials a favor dels nostres es capgiren i el Sant Quirze aconsegueix empatar el partit a 8 en el minut 20. Cal serrar les dents i tirar de nou del carro.

I ja coneixeu els nostres nois, d’això en saben un munt!

Tornem a distanciar-nos de 2 en poc més de 5 minuts però un final de la primera part boig, molt boig, capgira el marcador i el deixa en taules a la mitja part.

Bona primera part per part dels dos equips. Propostes similars que han estat contrarestades pels tècnics. Molta disciplina tàctica i una gran intensitat. Grandíssim espectacle!

I a la represa de nou el Sant Joan se’n va en el marcador, de 2, de 3, de 4 en 10 minuts. El partit sembla trencat però el Sant Quirze, aprofitant uns moments de desconcert dels nostres, aconsegueix l’empat tot just altres 10 minuts desprès. Han passat ja 50 minuts i tot està igual que al començament…. Tot no, hem gaudit de 50 minuts d’excel·lent handbol.

I entrem en els darrers 10 minuts de partit. Estira i arronsa d’ambdós equips que fa que es mantingui la igualtat fins gairebé els 3 darrers minuts. Llavors el Sant Quirze fa el que sembla el cop definitiu, capgira el marcador, es posa 1 gol per sobre i amb possessió. I torna el ball tàctic….. Time-out del rival i……

L’atac del Sant Quirze no veu porteria i amb possessió som nosaltres els qui demanem time-out. Queden poc mes de 30 segons. Busquem la igualada o anem a pel partit? I anem a per totes.

Ataquem i aconseguim gol. Cal defensar fort, intens…. evitar el gol i contraatacar per endur-nos la primera victòria aquesta Temporada.

I la primera fita s’aconsegueix. El Sant Quirze perd la pilota desprès d’una defensa molt agressiva i sortim ràpids, molt ràpids per marcar el darrer gol. 10 segons ens separen de la victòria…..

Però el nostre atac es veu frenat a tan sols 10 metres de la porteria rival…..sona el clàxon…..tot s’ha acabat.

Però el destí ens dona una nova oportunitat. L’atac ha estat frenat en falta i, amb el temps exhaurit, tenim la darrera oportunitat d’engrandir encara mes la llegenda de lluitadors dels nostres Espartans…

El temps s’atura…. literalment. Calma molt tensa. La barrera es col·loca a tres metres del llançador. El porter en el seu lloc, esperant un llançament directe, no hi temps per res més. El nostre estilet preparat, ja sap què és marcar amb el temps exhaurit. Es prepara i deixa anar la pilota, vola entre els braços de la barrera i descol·loca el porter que veu com l’esfèrica se li escapoleix d’entre les mans i entra en la porteria.

Victòria agònica, molt i molt treballada. Tècnica i tàcticament impecable……i un espectacle immillorable, excepcional, …..poseu els adjectius que vulgueu, sempre us quedareu curts!

Moltes felicitats a tots els jugadors i tècnics per oferir-nos una tarda d’handbol immillorable!!!!

……i gracies a tots els qui ens han vingut a veure, a veure com els seus fills, amics i/o familiars es trenquen la cara per oferir-nos una lluita èpica, per ells, per tots i totes nosaltres, pel Club…..

Gracies a tots!!!!! Aquest ha de ser el començament d’una nova Temporada plena d’èxits.

Som-hi nois!!! Som-hi Espartans!!!

Desprès de l’excel·lent victòria de la setmana passada, aquest cap de setmana visitàvem la difícil pista del HC Mataró.

Ja es va veure la setmana passada que cap rival és petit i que aquest any costarà molt cada victòria, que caldrà lluitar fins el final cada partit.

I a Mataró es va lluitar molt.

Per començar, els nostres varen començar forts, jugant intensos, concentrats. Els primers minuts es varen fer amos del partit fins al minut 10 en què el Mataró ens iguala a 6 i comença la remuntada. Les errades pròpies ens estaven jugant una mala passada. El Mataró se’n va de 3, de 4…..sembla que el partit està trencat i el Mataró es fa l’amo del partit, però en els darrers 10 minuts els nostres nois intensifiquen la defensa i s’acosten en el marcador. S’aconsegueix arribar al descans amb un esperançador empat a 19 que deixa les espases en alt a l’espera de la darrera mitja hora del partit.

Un començament de la segona part pletòric del Mataró fa que se’n vagi de 3 gols fàcilment. De nou les errades pròpies ens fan perdre pistonada i ens fan anar a contracorrent.

Els nostres s’assenten en el camp, millorem la defensa i troben mes espais en atac. Les diferencies en el marcador s’escurcen però sempre amb el Mataró manant en l’electrònic. Com a molt ens acostem a 1 gol per sota…… La remuntada és possible però serà difícil. El Mataró no ho posa fàcil.

Malauradament, de nou, les errades pròpies, pèrdues de pilota i alguns desajustos en defensa condemnen els nostres ens els darrers minuts del partit.

El Mataró continua com una piconadora i els nostres no aconsegueixen imposar-se. Al final, els nostres rivals s’enduen la victòria de 4 gols. Justa victòria tot i que massa renda pel que hem vist al camp.

El resultat final, 37-33 ens diu que estem en el camí, que hi ha qualitat, que hi ha idees…… Potser massa gols en contra (tot i la gran actuació del nostre “porter”) per guanyar el partit…..

Ara cal treballar, treballar molt, millorar tàcticament per evitar aquestes llacunes que ens han condemnat a la derrota. No passa res. Estem al començament de Temporada i hem demostrat que podem competir…..i que podem guanyar.

Som-hi nois!!!!