Notícies - Pàgina 156 de 260

Primera victòria del Sènior masculí B a Sant Quirze 25 a 26

Escrit per Despientitats al 17 octubre 2016. Publicat en Teatre.

Tercer partit de la Temporada de retorn a Primera Catalana. Visita al difícil camp de l’Handbol Sant Quirze, un equip ple de jugadors joves, amb una proposta de joc descarada, ràpids i intensos, amb bones individualitats…. una proposta similar a la dels nostres Espartans. Camp difícil per tractar d’aconseguir la primera victòria de la Temporada i en la nova categoria.

I el partit comença com sempre, intens, ràpid, amb concentració….. el Sant Quirze juga de forma similar als nostres però sense encert de cara a la porteria. Les defenses s’imposen als atacs i els nostres demostren de nou una experiència impròpia de la seva edat. Lleugers avantatges en el marcador de 1-2 gols ens fan pensar que el partit està controlat.

Però ben lluny de la realitat, les diferencies parcials a favor dels nostres es capgiren i el Sant Quirze aconsegueix empatar el partit a 8 en el minut 20. Cal serrar les dents i tirar de nou del carro.

I ja coneixeu els nostres nois, d’això en saben un munt!

Tornem a distanciar-nos de 2 en poc més de 5 minuts però un final de la primera part boig, molt boig, capgira el marcador i el deixa en taules a la mitja part.

Bona primera part per part dels dos equips. Propostes similars que han estat contrarestades pels tècnics. Molta disciplina tàctica i una gran intensitat. Grandíssim espectacle!

I a la represa de nou el Sant Joan se’n va en el marcador, de 2, de 3, de 4 en 10 minuts. El partit sembla trencat però el Sant Quirze, aprofitant uns moments de desconcert dels nostres, aconsegueix l’empat tot just altres 10 minuts desprès. Han passat ja 50 minuts i tot està igual que al començament…. Tot no, hem gaudit de 50 minuts d’excel·lent handbol.

I entrem en els darrers 10 minuts de partit. Estira i arronsa d’ambdós equips que fa que es mantingui la igualtat fins gairebé els 3 darrers minuts. Llavors el Sant Quirze fa el que sembla el cop definitiu, capgira el marcador, es posa 1 gol per sobre i amb possessió. I torna el ball tàctic….. Time-out del rival i……

L’atac del Sant Quirze no veu porteria i amb possessió som nosaltres els qui demanem time-out. Queden poc mes de 30 segons. Busquem la igualada o anem a pel partit? I anem a per totes.

Ataquem i aconseguim gol. Cal defensar fort, intens…. evitar el gol i contraatacar per endur-nos la primera victòria aquesta Temporada.

I la primera fita s’aconsegueix. El Sant Quirze perd la pilota desprès d’una defensa molt agressiva i sortim ràpids, molt ràpids per marcar el darrer gol. 10 segons ens separen de la victòria…..

Però el nostre atac es veu frenat a tan sols 10 metres de la porteria rival…..sona el clàxon…..tot s’ha acabat.

Però el destí ens dona una nova oportunitat. L’atac ha estat frenat en falta i, amb el temps exhaurit, tenim la darrera oportunitat d’engrandir encara mes la llegenda de lluitadors dels nostres Espartans…

El temps s’atura…. literalment. Calma molt tensa. La barrera es col·loca a tres metres del llançador. El porter en el seu lloc, esperant un llançament directe, no hi temps per res més. El nostre estilet preparat, ja sap què és marcar amb el temps exhaurit. Es prepara i deixa anar la pilota, vola entre els braços de la barrera i descol·loca el porter que veu com l’esfèrica se li escapoleix d’entre les mans i entra en la porteria.

Victòria agònica, molt i molt treballada. Tècnica i tàcticament impecable……i un espectacle immillorable, excepcional, …..poseu els adjectius que vulgueu, sempre us quedareu curts!

Moltes felicitats a tots els jugadors i tècnics per oferir-nos una tarda d’handbol immillorable!!!!

……i gracies a tots els qui ens han vingut a veure, a veure com els seus fills, amics i/o familiars es trenquen la cara per oferir-nos una lluita èpica, per ells, per tots i totes nosaltres, pel Club…..

Gracies a tots!!!!! Aquest ha de ser el començament d’una nova Temporada plena d’èxits.

Som-hi nois!!! Som-hi Espartans!!!

Derrota del Juvenil masculí B a Mataró 37 a 33

Escrit per Despientitats al 17 octubre 2016. Publicat en Teatre.

Desprès de l’excel·lent victòria de la setmana passada, aquest cap de setmana visitàvem la difícil pista del HC Mataró.

Ja es va veure la setmana passada que cap rival és petit i que aquest any costarà molt cada victòria, que caldrà lluitar fins el final cada partit.

I a Mataró es va lluitar molt.

Per començar, els nostres varen començar forts, jugant intensos, concentrats. Els primers minuts es varen fer amos del partit fins al minut 10 en què el Mataró ens iguala a 6 i comença la remuntada. Les errades pròpies ens estaven jugant una mala passada. El Mataró se’n va de 3, de 4…..sembla que el partit està trencat i el Mataró es fa l’amo del partit, però en els darrers 10 minuts els nostres nois intensifiquen la defensa i s’acosten en el marcador. S’aconsegueix arribar al descans amb un esperançador empat a 19 que deixa les espases en alt a l’espera de la darrera mitja hora del partit.

Un començament de la segona part pletòric del Mataró fa que se’n vagi de 3 gols fàcilment. De nou les errades pròpies ens fan perdre pistonada i ens fan anar a contracorrent.

Els nostres s’assenten en el camp, millorem la defensa i troben mes espais en atac. Les diferencies en el marcador s’escurcen però sempre amb el Mataró manant en l’electrònic. Com a molt ens acostem a 1 gol per sota…… La remuntada és possible però serà difícil. El Mataró no ho posa fàcil.

Malauradament, de nou, les errades pròpies, pèrdues de pilota i alguns desajustos en defensa condemnen els nostres ens els darrers minuts del partit.

El Mataró continua com una piconadora i els nostres no aconsegueixen imposar-se. Al final, els nostres rivals s’enduen la victòria de 4 gols. Justa victòria tot i que massa renda pel que hem vist al camp.

El resultat final, 37-33 ens diu que estem en el camí, que hi ha qualitat, que hi ha idees…… Potser massa gols en contra (tot i la gran actuació del nostre “porter”) per guanyar el partit…..

Ara cal treballar, treballar molt, millorar tàcticament per evitar aquestes llacunes que ens han condemnat a la derrota. No passa res. Estem al començament de Temporada i hem demostrat que podem competir…..i que podem guanyar.

Som-hi nois!!!!

El CADET MASCULÍ A perd 32-29 contra el Barça B

Escrit per Despientitats al 17 octubre 2016. Publicat en Teatre.

Pel que veieu, l´actual campió d´Espanya de la categoria Infantil, no ho va tenir fàcil. Però per guanyar a la Ciutat Esportiva s´han de “juntar” moltes casualitats, constel·lacions, factors, caramboles…

No sé que podeu opinar, però objectivament, havíem merescut com a mínim l´empat, sino és la victòria. Per què? Perque els nois van haver de controlar molts aspectes psicològics i esportius que normalment no estan acostumats; recordem que tenen 14 ó 15 anys i que estan a la màxima competició. Ens hem de treure el barret i sentir-nos orgullosos de la lluita, esforç, nervis, instal·lació, públic, recolçament, ànims…que havien de dominar.

La setmana, segons els nostres coachs, els grans jugadors que tenim van treballar molt bé tant individualment com col·lectivament. El treball físic, tècnic i mental que portaven, s´havia de veure a la pista. Ells portaven 0 punts i nosaltres 2. Hem d´apretar, ajudar-nos, animar-nos, concentrar-nos, no deixar distàncies i vigilar de ben a prop aquell canvi de marxa amb les circulacions que tenen. I anar a guanyar si volem ser un EQUIP.

El partit, a la primera part, va ser com una goma elàstica que l´equip local es marxava al marcador i nosaltres remontàvem. Però clar, s´ha de destacar el temps mort demanat als pocs minuts; no va ser una bronca, sino tot un treball psicològic, d´amor propi i motivació per part dels tècnics a tots els jugadors. I a partir d´aquí, l´equip va canviant de marxa i agafa confiança en defensa i en atac. Si a això l´unim les grans aturades del nostre Gonzalo. Al final, s´acaben els primers

30´ amb el resultat de 15 a 15.

La segona part pintava emocionant. Era per suposat que l´equip local sortiria a clavar l´estocada als nostres. Pero…als 10´ guanyem de 4 gols, constants canvis a la porteria contrària, jugadors amb 2´ (van jugar uns instants amb 4 jugadors i el porter), temps mort i… Aquí ve una diferència entre un i altre. Ens podíem haver allunyat i no va ser així, ens van remuntar! La pilota cremava més que abans, els ulls sembla que es feien petits i el porter era un gegant. Situacions normals!

Al final era difícil igualar el marcador, però els entrenadors del Barça ens diuen que “hem suat molt per guanyar-vos, que tenim un molt bon equip i els hi hem posat molt difícil + felicitats”. I a qui no li agrada que li diguin això? I venint del Barça, encara més!

Per tant, si continuem en aquesta línia seriosa però lúdica, es poden aconseguir molts objectius aquesta temporada. El vestuari i l´staff estan molt units. I què dir dels nostres familiars i amics? Dissabte van ser una pinya en la mateixa banda del pavelló; havia animació, trompetes, aplaudiments…ganes d´ajudar als nostres nois. Moltes gràcies a tots.

A alguns jugadors els van trair els nervis, voler fer la feina bé, demanaven la pilota i no els veien (extrems i pivots per exemple) i alguna mala cara a la banqueta, però crec que fruit de l´amor propi que tenen i que avui no podien col·laborar tal com saben.

NOIS, seguiu tenint aquesta “ràbia” positiva que us farà créixer com a persones a nivell individual i d´equip. Llavors sortiran les jugades, es veurà la porteria i al company desmarcat amb claredat, es faran menys errades, es guanyarà i sobretot, aprendreu els conceptes d´aquest emocionant esport.

La jornada següent ens toca anar a casa d´un altra gran, el Granollers A. Entreneu fort i bona setmana per tots!

Debut del Aleví femení A a la lliga Nivell 2 de Federació

Escrit per Despientitats al 17 octubre 2016. Publicat en Teatre.

Primer partido y una derrota delante de un esplugues formado en su totalidad por niños pero las sanjuanenses no se amedrentaron y pelearon por cada balon .

Toca entrenar y seguir mejorando

Exhibició de cantera i valors

Escrit per Despientitats al 12 octubre 2016. Publicat en General.

La família de l’Handbol Sant Joan Despí ho ha tornat a fer. Congregar prop de 600 persones en un mateix recinte és un fet que s’està convertint en tradició en el club, però ni molt menys és un fet habitual en altres entitats esportives. Ni a Sant Joan Despí, ni al Baix Llobregat, ni a Catalunya ni arreu del territori espanyol. Un total de 37 equips, dels quals 20 són masculins i 17 femenins. Una altre dada a l’abast de poques organitzacions esportives.

Però el poder del Handbol Sant Joan Despí no només resideix en la quantitat de massa social, sinó també en la qualitat humana de les persones que l’integren. Sens dubte, l’èxit radica en cadascuna d’aquests individus que aporten el seu gra de sorra de forma desinteressada a una institució que no para de créixer. Però no es tracta d’un projecte que creix de forma accelerada, sinó “a foc lent” com diu el seu lema. Els fruits que enguany s’obtenen no s’entendrien sense les llavors sembrades per les generacions anteriors.

La jornada festiva ha començat amb una botifarrada casolana en la qual els més matiners han pogut tastar l’esmorzar. Tot i la incertesa meteorològica, les queixalades a l’entrepà han estat als exteriors d’un Salvador Gimeno que al voltant de les nou hores començava a inundar-se de colors blanc-i-vermells.

Gràcies a la organització prèvia dels coordinadors, les protocol·làries fotos d’equip s’han produït amb força agilitat, fet que ha permès seguir el guió previst amb puntualitat. Acte seguit s’ha indicat per megafonia les posicions a l’hora d’asseure a la graderia, ja que en aquells moments s’estava gestant la configuració de la fotografia conjunta. Una imatge que de ben segur tots els assistents guarden en seva la retina.

A continuació ha estat el torn de la batukada Abrakum, que amb la seva percussió ha donat pas a la presentació dels equips. Mentrestant, pares, mares, aficionats i simpatitzants han anat ocupant la graderia per rebre als protagonistes. Menció especial han tingut els equips que l’any passat van assolir la fita d’un campionat o un ascens.

Així doncs, el president Francisco José Barrena ha agafat la paraula en els tradicionals parlaments, que ha comptat amb la presència de la primera tinent d’alcalde, Belen García, i el president de la Federació Catalana d’Handbol, Tomás Moral. De fet, l’assistència de la regidora socialista no ha passat desapercebuda per Barrena, que en el seu discurs l’ha traslladat el desig de comptar amb un nou poliesportiu.

Prova que en aquest club es treballa en el present, amb la vista al futur i sense oblidar el passat són els reconeixements. El club ha volgut retre homenatge als jugadors que, per edat o lesions, ja no formen part de la institució però que gràcies a la seva empremta perduren a l’Handbol Sant Joan Despí. Tampoc s’han oblidat de les heroïnes del 1986. que van aconseguir la tercera posició en el Campionat d’Espanya després d’haver quedat campiones de Catalunya. I d’aquests detalls també s’ha fet partícips als membres del club que fan una tasca menys visible però que gràcies a la seva dedicació fan possible el desenvolupament del projecte.

La cirereta al pastís ha estat la victòria (25-24) del Sènior Masculí A front al Sant Esteve de Sesrovires en el partit corresponent a la jornada 4 de Primera Estatal. Els nois de Ramon Cabañas han dominat el partit i han anat per davant en el marcador, però davant les circumstàncies adverses també han demostrat l’esperit de patiment que caracteritza als grans equips. Al finalitzar el matx s’ha fet entrega del Trofeu Salvador Morell, que s’ha quedat a casa. Com els tres punts. Com la cantera. Com els valors.