Penúltim partit de la Lliga de Primera Catalana Sènior masculina jugat al Pavelló del CH Sant Llorenç de la capital del Baix Llobregat, San Feliu de Llobregat.
Partit que es presentava molt interessant, entre dos equips amb gran rivalitat. Derbi comarcal que podria treure espurnes, al camp i a la graderia. I de ben segur no va deixar indiferent a ningú.
Tot i la diferencia a la classificació, el Sant Llorenç va líder i nosaltres ens estem adaptant a la nova categoria, en el camp les diferencies es varen escurçar. Molta intensitat, tot i que a ràfegues, molta qualitat en les accions d’ambdós equips, tot i que amb massa errades, molta velocitat, tot i que de vegades, inconnexa……
I així vàrem passar una gran estona d’handbol, veient com els nostres Espartans mostraven de nou aquella rauxa de la temporada passada, aquella intensitat, aquella confiança, aquell EQUIP (amb majúscules) de l’any passat.
Seria l’adrenalina de jugar contra l’etern rival, o potser la conjura dels jugadors per redreçar la difícil situació. El cert és que els Espartans varen demostrar que son un equip de Primera, un equip temible, intens, ràpid, amb qualitat…… malgrat les lesions, malgrat el “poc pes de l’equip”, malgrat les baixes, ….. a ràfegues.
I ho varen demostrar a casa de l’etern rival. Accelerant el partit, fonent el rival, obligant-lo a lluitar amb les seves millors armes, donant-ho tot, lluitant cada pilota, amb més o menys encert.
De debò, no hi ha tanta diferencia entre els dos equips com demostra la classificació, els nostres Espartans poden lluitar al mateix nivell amb qualsevol rival tot i que amb un plus de lluita, de compromís, de treball. Hem de donar un 150% a cada partit, no podem abaixar els braços ni un minut. Lluita i més lluita, sempre.
Per això, en un partit d’alts i baixos no podem competir en les mateixes condicions que els nostres rivals.
I ahir, tot i la lluita no vàrem reeixir. Ahir vàrem competir bé, ficant la por al cos dels rivals, anant molts minuts par davant en el marcador, corrent molt, accelerant el partit, però al final de la primera part un desavantatge de dos gols, 11-9 mostrava el diferencial d’eficàcia però no de qualitat.
I la segona part va començar malament. EL Sant Feliu es va posar en poc menys de 10 minuts 20-13, amb dos parcials de 4-0 que varen fer mal. Temps mort per aturar les escomeses del rival i organitzar l’equip. I té el seu efecte. Un parcial de 1-5 ens du a reduir les diferencies fins a 3 gols…… però les forces d’ambdós equips comencen a exhaurir-se.
D’aquí al final del partit massa errades, repartides equitativament, com els gols. El final del partit indica una victòria del Sant Llorenç, de 4, 26-22. Molt i molt treballada, jugada contra uns Espartans que ho han donat tot però que els ha mancat una mica de sort i més continuïtat en el bon joc.
La setmana vinent acabarà la primera volta. Caldrà lluitar i assegurar la victòria per començar la segona volta amb opcions i amb optimisme. Creiem en les nostres forces, SEMPRE!!!!
Som-hi nois!!! NO defalliu. TOTS estem amb vosaltres, TOTS creien en vosaltres.
