Autor: Despientitats

Tarda d’Handbol al nostre Pavelló Salvador Gimeno de Sant Joan Despí per jugar la 13a Jornada de la Temporada de Primera Catalana d’enguany contra el BM La Roca.

Portem unes quantes jornades que els nostres Espartans no ens han fet vibrar con la temporada passada. Ben és cert que aquest any la Primera Catalana és molt potent, probablement de les més potents dels darrers anys……. i amb l’afegit que la permanència s’albira molt cara.

I avui ens han fet vibrar. La millora d’actitud ha estat notable tot i que el resultat no ha estat satisfactori.

El partit ha començat com sempre, intens, mesurant les forces, lluitant cada pilota, amb velocitat i compromís. I ens hem trobat davant un equip que ha lluitat amb les nostres mateixes armes. El BM LA Roca no és un equip massa gran, ni amb molta experiència però juga al que millor sap fer, sap córrer com el que més, sap obrir espais i “partir-se” la cara com el millor, com els nostres Espartans……

I amb aquestes premisses s’ha vist un partit molt maco, potser amb massa errades per part dels nostres però amb unes propostes esportives similars. I el resultat ha estat el previst.

El parcial 1-6 dels primers minuts ens ha llastrat molt. Primer temps mort el minut 16, massa d’hora per haver de modificar la proposta del partit. A partir d’aquí, el BM La Roca ha anat eixamplant les diferencies, de mica en mica fins arribar al 10-14 al final de la primera part.

I la segona ha començat de forma similar, amb el rival un lleuger graó per sobre dels nostres Espartans els quals, tot i lluitar molt, no han aconseguit apropar-se en el marcador. De 5, de 6, de 7, de 8, de 9….. No s’albirava un canvi de tendència. I s’arriba al minut 60 de partit amb un marcador de 21-30.

Pocs gols par guanyar un partit.

Les sensacions han estat millors però, probablement, el rival d’avui no portava la idea de ser el nostre bàlsam reparador sinó més aviat necessitava els punts per anar millorant la seva classificació i tractar de certificar, el més aviat possible, una permanència molt i molt complicada.

Tot està perdut……. NO, MAI !!!!

Ara és el moment de creure en les nostres forces, és el moment de jugar com a equip, és el moment de lluitar, de treballar plegats, fent allò que millor sabem fer, JUGAR MOLT BE A HANDBOL.

Som-hi nois!!! NO defalliu. TOTS estem amb vosaltres, TOTS creien en vosaltres

Nou partit jugat a la pista del Poblenou al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona. Onzena jornada de la Lliga de Primera Catalana Juvenil.

El BM Poblenou es troba classificat a mitja taula, a una distancia de 4 punts dels nostres nois. Podríem pensar que seria un rival assequible però, malauradament, no hi ha rival petit i no es pot blat fins que sigui al sac i ben lligat.

Hem començat molt “endollats”, dominant el partit, controlant l’equip rival i el marcador. 10 minuts que ens han permès mantenir el rival a distancia i donar la sensació que avui seria un gran dia.

Però a partir d’aquest minut 10 les tornes han canviat, les errades han aflorat com a conseqüència de la manca de confiança. No es pot dir que els nois hagin abaixat els braços però hem permès que el Poblenou entrés en el partit, comencés a assentar-se en el camp i millorés tant la seva efectivitat de cara a porteria com ajustés millor la defensa.

I han començat a marxar en el marcador. Màxima distancia de 5 gols en contra que es redueix lleugerament al final de la primera part, 12-16 que, com sempre ens deixa un regust agredolç. Estem vius tot i que els nostres nois no ens transmeten clarament la seva confiança en capgirar el marcador.

Malgrat aquestes sensacions, els nostres nois comencen la segona part forts, amb més confiança. Aconseguim reduir distancies en el marcador fins posar-nos a -2 en el minut 15. Som-hi nois!!!!

A partir d’aquest moment, la nostra progressió s’estanca i el Poblenou revifa. Torna a entrar en el partit i amb dues empentes els darrers 10 minuts, amb més intensitat defensiva, aprofitant pèrdues dels nostres nois en atac, algunes exclusions si més no massa rigoroses i gols fàcils des de 7 metres o de contraatac acaben el partit amb un resultat pensem que massa abultat pel que s’ha vist a la pista, 21-30 que ens deixa capcots.

Ja ho hem dit altres vegades, cal lluitar durant tot el partit, creure en les nostres forces i treball, molt treball total setmana per millorar tècnica i tàcticament.

Som-hi nois!!! Confiança i treball!!!

El partido jugado el sábado contra Granollers fue un partido con  altibajos, una primera parte donde se llega a tener tres goles de ventaja y que acaba con cuatro goles de desventaja,( 16-12 ) con una defensa impresionante y muy buen juego en ataque, con buena definición de los extremos, la segunda parte empieza con un primer cuarto bastante impreciso, que hace que bajemos un poco, pero conseguimos que no se vayan mucho en el marcador, cada vez se está más cerca del juego de Granollers, se han enfrentado tres veces esta temporada y vemos que la actitud y calidad de nuestras jugadoras cada vez está más plasmado en el campo y hace que los partidos estén muy igualados, finalmente resultado de 28-23 perdiendo, el partido del sábado que viene contra Sant Quirze debe ser un partido donde podamos ver con un poco de más claridad el nivel del equipo en esta segunda fase.

Partit molt complicat per les noies de Xavi Aròs. El Terrassa ha presentat un equip molt físic que superava àmpliament les nostres jugadores. Tot i així, les noies no han perdut el ritme del partit en cap moment. L’ equip s’ha mostrat molt competitiu i amb una forta mentalitat i no han donat per perdut el partit en cap moment, tot i que al final el resultat ha sigut de 25 – 20 pel Terrassa.
Bon partit. Sempre competim!!!