Ens acostem al final de la Temporada. Potser ens mancarien algunes jornades i …. altre gall ens cantaria!

La salvació i permanència a Primera Catalana ja no depèn de nosaltres, ni dels resultats del nostre grup. Ara depenem de les correccions d’altres Categories.

Els resultats de la Primera volta ens han condicionat massa el resultat final de la Temporada. El gran final de Temporada dels Espartans demostra que l’aclimatació a la Categoria ha estat massa lenta tot i que es indubtable que tenim categoria i ofici per jugar en Primera.

Aquesta setmana hem jugat contra l’etern rival, el Sant Llorenç de Sant Feliu al nostre Pavelló Salvador Gimeno, equip classificat per jugar la Temporada vinent a Lliga Catalana.

Sabíem de la dificultat de jugar contra un equip “de Lliga”, sabíem de la dificultat de jugar contra l’etern rival, un equip ben conjuntat però, potser, una mica justet de forces, sabíem de la dificultat de jugar contra un equip que portava una dinàmica guanyadora, una dinàmica que presagiava un partit tens i molt intens.

I així ha estat. Igualtat absoluta, mai millor dit. Igualtats en el marcador, en el camp, el les banquetes, increïble….. fins que en el minut 25 el rival sol·licita el primer time out per aprofitar els darrers minuts del primer temps. Però els nostres Leònides aconsegueixen fer creure els nostres Espartans que No Passaran!!! Això és Esparta!!!

Quins 5 darrers minuts. El parcial 4-1 dinamita la resistència rival. Final dels primers 30’ amb un resultat de 17-13, 4 gols que demostren que, per joc i amb una mica de sort, som clarament “de Primera”.

El Descans serveix per recuperar forces i donar consignes de cara al Segon Temps…… I la dinàmica continua igual que els darrers minuts de la primera part. Tant és així que, de nou, l’equip rival demana un nou time out…… en el minut 5!!!!!

Sembla que aquest ajust és més encertat que el de la primera part però la ràpida reacció dels nostres Leonides en el minut 10 amb un nou time out restableix la igualtat en el joc, diferencies de 3-4 gols a favor dels nostres Espartans i manca de reacció del rival demostra, com ja hem comentat, que els Espartans som de Primera, per qualitat, per joc, per esperit, per tensió, per forma física, ….

Malauradament, les matemàtiques, a hores d’ara, ens indiquen que som equip de Segona la propera Temporada.

Al final 33-30, tres jugades si més no dubtoses en contra dels nostres Espartans ens impedeixen haver mostrat la veritable diferència entre ambdós equips la tarda d’ahir. El resultat final, curt segons la nostra opinió, reflexa un estil de joc, preciosista, inconformista, molt personal, on sobresurt l’equip per sobre de les individualitats, un equip …. DE PRIMERA!!!!!

La setmana vinent, darrera jornada a Molins de Rei.

Probablement no ens jugarem res però l’esperit Espartà segur que romandrà viu, lluitarem fins al final. Ningú podrà recriminar-nos que em llençat la tovallola abans de finalitzar la Temporada.

AIXÒ ÉS ESPARTA!!!!

El Benjamí “B” va disputar el partit amb la absència de tres jugadors, per la qual cosa el seu entrenador només va disposar d’un canvi en tot el partit. Gràcies a la gran actuació dels dos porters el marcador final va ser molt baix.
La primera part va ser un molt bon exemple de la igualtat entre els dos equips amb el resultat parcial de 3-2 a favor del equip local. A la segona part, el marcador va ser més clar, 13-6 favorable també al Sant Joan.
Degut als pocs canvis que podíem realitzar l’equip estava més cansat, i els visitants van guanyar amb un ajustat 6-7.
A la quarta part, l’equip visitant tenia la oportunitat d’empatar, però amb l’ esforç del equip local es va aconseguir tirar el partit endavant amb un marcador de 9-6,
Degut a l’esforç i entusiasme dels seus jugadors ens va aconseguir una altra victòria al Salvador Gimeno del Benjamí “B”.

L’Esbart Dansaire ha celebrat els 40 anys del Festival de Primavera amb més de 50 dansaires a dalt de l’escenari entre infantils, juvenils, veterans i Cos de Dansa. La segona part de l’espectacle s’ha centrat en el folklore i la dansa de les Illes Balears.

Finalment ja podem mostrar-vos unes quantes imatges del Festival de Primavera de l’Esbart Dansaire de Sant Joan Despí. Enguany estem especialment orgullosos del nostre Festival de Primavera perquè hem arribat a la quarantena edició.

El teatre Mercè Rodoreda s’ha omplert de cultura popular amb la secció de danses preparades pels nostres mestres i dansaires al llarg del curs. Estem parlant de més de 50 dansaires entre infantils petits, infantils grans, juvenils, veterans i Cos de Dansa.

El Festival s’ha dividit en dues parts: una primera que conté danses variades d’arreu del territori i que ens ha portat dels Pirineus fins a terres valencianes. I una segona part dedicada al folklore de les Illes Balears.

A tots els que heu contribuït a fer possible l’espectacle, gràcies de nou per acompanyar-nos en aquestes “quaranta primaveres”!

Qué decir una semana más!!.

Visita al Pabellón de La Roca a una hora rara, las 16:00, contra un equipo rocoso, incómodo y que juegan un balonmano diferente que, probablemente, hace que no se vea el progreso del rival a lo largo de toda la temporada.

Las nuestras no pudieron desplegar todo el balonmano que llevan dentro. Sin embargo, se pusieron el mono de trabajo, apretaron los dientes y, como no!!, sacaron el partido adelante con relativa tranquilidad.

Y es que, lo mejor del partido es la capacidad de adaptación de las chicas, en función del rival que tienen enfrente. Ganaron cómodamente las partes (salvo la tercera que empataron a 3), sobreponiéndose a una defensa ilegal (un 6-0) cerradísimo –recurrente en este equipo, a lo largo de la temporada-, encontrando los huecos para perforar dicha defensa y que les servirá para enfrentarse en Zaragoza a los equipos del resto de España.

Trobada XV Thermiafred, Sant Joan Despí.

Revalidaron el título. Campeonas por segundo año consecutivo de nuestra Trobada.

Tras una primera fase de grupos donde con mucha facilidad se deshicieron de los tres rivales (Almeda, Sant Llorenç y Alevín C); les tocaba disputar la final contra un club, Handbol Laietà cuyas niñas jugaban de manera muy intensa y que no perdían balones.

Tras una primera parte de adaptación, en la que el rival nos sorprendió ganando 4-5. Nuestras Alevines se pusieron las pilas, con una defensa intensísima, de trabajo y apoyos, que derrotó sin duda al rival al impedirle los lanzamientos a portería.

Por el contrario, el ataque nuestro fue absolutamente efectivo, a pesar de la escasez de espacios provocado por el juego de “mini” al que nuestras chicas ya no están acostumbradas.

Seguimos imbatidas, inmejorable temporada . Compromiso absoluto de todas las niñas y técnicos y con hambre de continuar así hasta la final de Copa.

Muchas incógnitas se planteaban en nuestro segundo partido de Copa.

Tras un mes sin jugar juntos, con baja asistencia a los entrenos, por diferentes motivos; no sabíamos qué juvenil nos íbamos a encontrar. La última vez que jugaron juntos había sido un mes atrás en el Torneo de Portugal. Y nada más que La Roca nos venía a visitar.

El partido tuvo dos fases muy diferenciadas que se dividieron en la primera y segunda parte.

La primera la perdimos por un 15-16, producto solamente de nuestras dudas y desaciertos en ataque y una defensa blandita que no daba todo lo que podía.

Tras el descanso, aumentó nuestra efectividad en ataque, la velocidad y la movilidad de nuestras segundas lineas sobre todo; adquiriendo, conforme pasaban los minutos una gradual ventaja en el marcador.

Mientras nosotros crecíamos en efectividad, el rival crecía en dureza. De ahí las numerosas exclusiones rivales que hacían que el árbitro empezara a perder los papeles y a compensar decisiones haciendo un mal arbitraje final.

Nuestra defensa se asentó y al rival le costaba un mundo realizar lanzamientos claros. Final, 33-29 nuestros y líderes de nuestro grupo de Copa.

Semana que viene, Sant Vicenç. Vamos pasito a pasito, a ver si encontramos de nuevo el nivel excelso que tuvimos a mitad de temporada.